Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l’obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar.
Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l’home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà.» El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s’hi quedà a dormir.
Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?» Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran.» Eliseu li va dir: «Crida-la.» Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l’entrada de l’habitació. Eliseu li digué: «L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill.»

2Re 4,8-11.14-16a

Salm Responsorial

Sl 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.
Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

Rm 6,3-4.8-11

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:
«Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi.
Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»

Mt 10,37-42

"Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi"

Alguns cristians viuen la seva vida cristiana sense cap esforç: es limiten a complir més o menys fidelment les normes. Però Jesús demana molt més: Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per a venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Renunciar a la família per Crist. Evidentment això no és fàcil. Però encara hi afegeix: Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. De quina creu parla Jesús? Ell mateix diu: Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. La creu és jugar-s’ho tot per seguir Crist, renunciar a tot per ell, fins a tots els nostres propis desigs, a la pròpia família si cal, en la certesa que així trobem l’autèntica vida. Però Jesús ens indica un altre camí de creu: Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi i qui doni un vas d’aigua a un aquests petits, només perquè és el meu deixeble, no quedarà sense recompensa. Tot el que fem als germans ho fem al mateix Crist. Acollir Crist en els altres tampoc no és fàcil. Tot sovint veiem més la persona, més o menys agradable, però no el rostre de Crist, sobretot en persones pobres, malaltes, malgirbades, d’aspecte desagradable... I Jesús parla d’acollir els profetes itinerants: aquesta acollida tindrà també la seva recompensa. Per això a la primera lectura veiem com aquella dona sunamita que rebia Eliseu a casa seva: —cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar—, també rep la seva recompensa: L’any que ve, per aquest temps amanyagaràs un fill. Ja sabem com es valorava tenir fills a l’AT. Ella no en tenia. I Pau en la línia del que deia Jesús afirma: Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Vosaltres penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist. Morir amb Crist és ressuscitar també amb ell. Renunciar a tot per Ell és trobar l’autèntica, la veritable vida.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi